Comajoan - Serra de Mateus - Collet de Pixanúvies -El Coll - Renyins - L'Alou - El Collell - El Bosc - Comajoan
 |
| Afegeix la llegenda |
L'excursió es fa en poc menys de 4 hores. La primera part va per la serra de Mateus, sempre en direcció est, passant pel collet de Pixanúvies i sortint a davant de la casa El Coll de Pruit. A partir d'aquí baixarem per la carretera en direcció sud fins la cruïlla que indica "La Rovira i Renyins", seguirem pel camí de terra fins arribar a la casa de Renyins la qual haurem d'envoltar per anar a trobar el camí més ample, direcció SO que ens durà a la casa de l'Alou primer i després a la del Collell. Vorejarem aquest mas per la carretera passant pel mig de les instal·lacions, continuarem per una pista en direcció NO i després de passar per una gran nau, baixarem cap a la riera. A vegades el camí es perd una miqueta, hem d'estar atents a les marques vermelles i blanques. Arribem finalment a uns prats i a la casa del Bosc (en ruïnes), continuem per la pista del costat de la casa fins arribar al punt on hem passat al principi. Llavors només caldrà desfer el camí inicial de Comajoan fins aquesta cruïlla de camins.
 |
| Vista d'Aiats a l'inici de l'excursió |
 |
| Potser un ramat d'ovelles voldran seguir-nos un tros. |
Primer trobarem una tanca i després la bifurcació de camins: esquerra cap
a la Serra de Mateus, dreta cap a les masies de Pruit.
 |
| Serra de Mateus |
 |
| Vistes del Pirineu des del camí |
 |
| Collet de Pixanúvies |
Llegenda "El Collet de Pixanúvies"
El nom del collet
de Pixanúvies situat sobre el mas de Renyins li ve d’un fet ocorregut fa anys i
panys i que expliquen els vells de la contrada:
El marquès del Prat
de St. Esteve en Bas tenia dos fills: un noi i una noia. El noi , l’hereu,
diuen que era una mica curt de gambals i no trobaven cap noia per casar-lo. El
capellà d’en Bas per encàrrec del
marquès va parlar amb el rector de la parròquia de Falgars i entre els dos
portarien la qüestió com si d’una agència matrimonial es tractés. El rector de
Falgars va proposar la pubilla de l’Alou de Pruit per aquest afer. Es tractava
d’una noia bonica i treballadora però hi havia un inconvenient: festejava amb
un noi que feia de pastor de Pujolriu. La noia va dir que s’estimava al pastor
de Pujolriu i que no es casaria amb cap home que no fos ell, que no
l’enlluernaven ni els diners ni la vida regalada que li podia oferir el fill
del marquès.
Però com que els
qui decidien eren els pares amb el suport dels rectors de les parròquies veïnes,
es decidí data i lloc pel casori.
El dia del casament
sortiren de l’Alou amb els pares i convidats de la núvia, la qual muntava una
preciosa euga blanca. Quan la comitiva passava pel collet que hi ha sobre la
masia de Renyins, la núvia demanà que es paressin un moment, que volia fer “les
seves feines”. L’ajudaren a baixar de l’euga i la núvia s’amagà darrera d’unes
mates que hi havia un tros avall.
Passa una llarga
estona i la núvia no tornava.
- Si que triga –
exclamà la mare
- Deixeu-la pixar
tranquil·la – va dir el pare
Però anava passant
l’estona i la núvia no tornava. La varen cridar, la varen buscar i res, com si
se l’hagués empassat la terra.
Es diu que la
núvia, de mutu acord amb el pastor, baixà per un corriol i s’amagà dins una
cova que hi havia un xic avall de la casa del Grau, on l’esperava el seu
estimat.
Temps després els
joves amants es casaren.
Corriol amb una forta baixada que ens duu a un bosc de faig.
 | ||||||||||
El Coll de Pruit.
|
 | ||||||||
| Renyins |
 | ||
L'Alou
|
 |
| La casa "El Bosc" amb Aiats a darrera seu. |
.
